El repic de les màquines d’escriure il•lustra l’harmonia de la perfecció. Rere el resplendor daurat de les datxes la veu dels censors imposa l’agra sentència de les consignes. L’art reduït a uns sermons mancats de subtilesa: enceses proclames, heroiques victòries, fastuoses lloances, vigorosos panegírics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
La voz de los prisioneros, aquí: